{"id":1158,"date":"2018-02-11T19:17:15","date_gmt":"2018-02-11T18:17:15","guid":{"rendered":"http:\/\/manelsanz.cat\/?p=1158"},"modified":"2018-02-11T19:17:15","modified_gmt":"2018-02-11T18:17:15","slug":"dones-fortes-10-anys-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/?p=1158","title":{"rendered":"Dones fortes, 10 anys despr\u00e9s, v\u00eddeo de BTVnoticies"},"content":{"rendered":"<p>[zilla_social]<\/p>\n<p>M&#8217;entrevista BTVnoticies per explicar l&#8217;exposici\u00f3 de fotografies de dones fortes a @quei15bcn . Febrer 2018<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/cdnapisec.kaltura.com\/p\/2346171\/sp\/234617100\/embedIframeJs\/uiconf_id\/42600891\/partner_id\/2346171?iframeembed=true&amp;playerId=0_ionq9sbt&amp;entry_id=0_ionq9sbt&amp;flashvars[streamerType]=auto\" width=\"940\" height=\"529\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><br \/>\n<strong>#donesfortes<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dones davant del mirall, una mirada entre el simulacre i la vida<\/strong><\/p>\n<p>Una fotografia \u00e9s sempre un retall en el temps i en l\u2019espai, una operaci\u00f3 sobre la realitat d\u2019on arrenquem els objectes del natural fluir del temps per traslladar-los a un temps paral\u00b7lel, a un nou espai diferenciat, el de la representaci\u00f3 fotogr\u00e0fica en el qual s\u2019atura i congela el que mai resta imm\u00f2bil, s\u2019a\u00eflla all\u00f2 que mai est\u00e0 separat, all\u00f2 que nom\u00e9s t\u00e9 sentit dins d\u2019un marc de refer\u00e8ncies m\u00fatues. Amb la fotografia assistim al naixement d\u2019una realitat nova, aut\u00e8ntic simulacre, que irromp en el m\u00f3n amb la vocaci\u00f3 de colonitzar l\u2019objecte representat, de substituir-lo per la seva aparen\u00e7a, per la seva empremta (qu\u00edmica \u2013 lum\u00ednica) que paradoxalment se\u2019ns presenta a la percepci\u00f3 com m\u00e9s real que la pr\u00f2pia realitat de refer\u00e8ncia, en el que constitueix un fenomen inherent a la mateixa ess\u00e8ncia del fet fotogr\u00e0fic. En la fotografia, per\u00f2, el poder d\u2019autentificaci\u00f3 s\u2019anteposa al de representaci\u00f3 i m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019extensa xarxa de codis o sistemes culturals que la travessen, de prejudicis \u00e8tics o est\u00e8tics, de mirades i interpretacions, mai deixa de bategar el pols d\u2019una pres\u00e8ncia. La fotografia sempre assenyala, indica un objecte que necess\u00e0riament va existir, que necess\u00e0riament va ser all\u00e0, i que aconsegueix la seva condici\u00f3 d\u2019imatge a trav\u00e9s d\u2019una aut\u00e8ntica transfusi\u00f3 de realitat des de l\u2019original a la c\u00f2pia, que quedar\u00e0 per sempre amarada per aquella\u201c espurna de vida\u201c que emana del contacte f\u00edsic amb l\u2019objecte, com si es tract\u00e9s d\u2019una mascareta mortu\u00f2ria, fet que far\u00e0, de l\u2019acte fotogr\u00e0fic un instrument \u00fatil des del qual transitar, com succeeix amb les imatges d\u2019aquestes dones, des de l\u2019\u00e0mbit inert de la c\u00f2pia fins al secret \u00edntim d\u2019 all\u00f2 que \u00e9s viu.<\/p>\n<div id=\"attachment_300\" class=\"wp-caption alignleft\">\n<p><a href=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-300\" src=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes6.jpg\" alt=\"Dones Fortes\" width=\"652\" height=\"683\" \/><\/a><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\">Dones fortes_Elena<\/p>\n<\/div>\n<p>Potser \u00e9s en la seva condici\u00f3 d\u2019empremta on resideix la fascinaci\u00f3 primitiva que la fotografia exerceix sobre l\u2019observador, un observador que assisteix expectant a un nou naixement, a l\u2019objecte d\u2019una segona vida que emergeix al prendre\u2019l del fluir natural del temps i traslladar-lo a un temps incorruptible, a un temps resistent al propi temps i als seus efectes. Una operaci\u00f3 que ens revelar\u00e0 tota la seva pot\u00e8ncia seductora en l\u2019\u00e0mbit del retrat, en el qual all\u00f2 que salvem de la ru\u00efna \u00e9s el cos. Procedim a embalsamar-lo en la c\u00f2pia, salvant-lo de la corrupci\u00f3, fixant la identitat de l\u2019objecte m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol canvi, de tota alteraci\u00f3, d\u2019un objecte, d\u2019un cos, que per b\u00e9 o per mal quedar\u00e0 atrapat i exposat a la seva dissecci\u00f3 en la fotografia, en aquell \u00e0mbar d\u2019halurs d\u2019argent que el retindr\u00e0 per a tota la vida, per a tota la mort.<\/p>\n<p>Fotografiem cossos, fotografiem persones, i mitjan\u00e7ant aquest acte satisfem un desig at\u00e0vic, atrapar en la c\u00f2pia, en la representaci\u00f3, all\u00f2 que la natura sempre temporal de l\u2019home ens nega i aix\u00ed lleguem al futur pres\u00e8ncies, il\u00b7lusions de pres\u00e8ncies, rastres de vides que el temps ens lleva i amb les que procedim a construir un present extens, expandit, a partir de les empremtes del passat que s\u2019hi eternitzen i es transformen en un dels seus components indissolubles.<\/p>\n<p>L\u2019home, la dona, contemporanis ja no podran prescindir, sense sentir-se esquin\u00e7ats, d\u2019aquest pante\u00f3 d\u2019imatges supervivents, d\u2019aqu\u00ed que ens apressem a fotografiar i a deixar que ens fotografi\u00efn, a donar els nostres cossos al record etern, de la mateixa manera que ho fan aquestes dones, que a l\u2019 oficiar els seus cossos a la visi\u00f3 freda de la lent, es disposen a fixar la seva identitat en el temps, tot i que una fina intu\u00efci\u00f3 les alerta a l\u2019exposar els seus cossos a l\u2019eternitat que emana de la c\u00e0mera, que tamb\u00e9 ho estan fent a la seva freda mirada d\u2019acer.<\/p>\n<p>En exhibir-se davant l\u2019ull imp\u00fadic de la c\u00e0mera, que explora els seus contorns, que cartografia la seva geografia corporal, coneixeran la torbaci\u00f3 que sorgeix d\u2019aquest mostrar-se, que al mateix temps que les estranyar\u00e0 d\u2019elles mateixes, les confinar\u00e0 a la consci\u00e8ncia del seu cos, d\u2019aquell cos sempre absent malgrat la seva pres\u00e8ncia, sempre lleu i eteri en el qu\u00e8 fer de cada dia i que davant la pres\u00e8ncia descarnada de la c\u00e0mera, es mostrar\u00e0 en tota la seva s\u00f2lida corpore\u00eftat, revelant-se en la seva condici\u00f3 de refugi d\u2019una \u00edntima i profunda veritat, el secret d\u2019aquesta soledat que som, d\u2019aquesta singularitat irrepetible que cadascuna d\u2019aquestes dones \u00e9s i de la qual s\u00f3n cust\u00f2dies i defensores davant del m\u00f3n. Perdudes, a l\u2019altra costat del mirall, allunyades de si mateixes, s\u2019enfrontaran al repte impulsades per un secret i petit desig de perdurar, per saber una mica m\u00e9s de si mateixes, del que som des de la mirada de l\u2019altre, i per la complicitat que el fot\u00f2graf, conscient de l\u2019 envergadura del seu acte, ha sabut crear en l\u2019espai no visible de la c\u00e0mera, en aquelles petites hist\u00f2ries que ens condueixen cap a l\u2019instant \u00fanic i irrepetible del clic de la c\u00e0mera, trossos d\u2019experi\u00e8ncia, de vida en brut, que es resisteixen a l\u2019instant, que mai es deixen atrapar totalment en la fina xarxa del negatiu, i que empenyen aquell que mira, el fot\u00f2graf, en la pulsi\u00f3 impossible, mai consumada, d\u2019atrapar la totalitat de la vida en un instant.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s la consci\u00e8ncia que sorgeix d\u2019aquest espai de relaci\u00f3, d\u2019aquest espai d\u2019experi\u00e8ncia, permetr\u00e0 desactivar la torbaci\u00f3, el gest hier\u00e0tic i congelat, fent possible que aquestes dones es mostrin, s\u2019expressin i despleguin tota la textualitat dels seus cossos, d\u2019uns cossos que diuen de si mateixos, que parlen des de les seves formes com ho farien les paraules en el text, d\u2019uns cossos que es transfiguren en signes que refereixen a uns significats, a una xarxa de significats, propis i aliens, que es baten i disputen sobre el seus c\u00e0lids territoris \u00edntims, ara si, descarnadament i orgullosament exhibits. Cossos que al mostrar-se diuen de s\u00ed, per\u00f2 que tamb\u00e9 diuen de l\u2019altre, de l\u2019autor, aquell qui posa el seu engany en escena, presentant-nos el simulacre com a aut\u00e8ntic, mostrant-nos el seu objecte, nou dones, com pedres brutes, sense polir, arrencades de la naturalesa, quan darrere el gest, darrere el clic sonor de la c\u00e0mera, s\u2019hi amaga una aut\u00e8ntica voluntat de domini, una voluntat que sigui des de la pura pulsi\u00f3 o des del discurs raonat i la premeditaci\u00f3 de l\u2019acte, est\u00e0 modelant el seu objecte des d\u2019un lloc te\u00f2ric, des d\u2019un ordre simb\u00f2lic, el seu, un lloc que s\u2019oculta a la mirada i des del qual s\u2019est\u00e0, malgrat tot, interpretant l\u2019objecte, parlant a trav\u00e9s d\u2019ell, posseint-lo en la seva representaci\u00f3, per fer-nos arribar un univers particular i singular, una veritat, la de l\u2019autor.<\/p>\n<div id=\"attachment_316\" class=\"wp-caption alignleft\">\n<p><a href=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-316\" src=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22.jpg\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" srcset=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22.jpg 900w, http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22-294x300.jpg 294w, http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22-50x50.jpg 50w, http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22-35x35.jpg 35w, http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes22-286x291.jpg 286w\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"611\" \/><\/a><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\">Dones fortes_Rosa<\/p>\n<\/div>\n<p>Ni s\u00f3n arbitraris els fons, neutres i austers, que cerquen despullar l\u2019\u00e0nima de l\u2019objecte, desposseir-lo buidar-lo de tot vincle extern amb el seu m\u00f3n, ni ho \u00e9s la severitat dels enquadraments que en cap moment estalvien a la model la feina d\u2019enfrontar-se amb els seus fantasmes, les arestes no desitjats dels seus cossos, que assoliran en la c\u00f2pia la bellesa d\u2019all\u00f2 tr\u00e0gic, d\u2019all\u00f2 aut\u00e8ntic i singular, d\u2019all\u00f2 que esdev\u00e9 bell despr\u00e9s d\u2019una llarga i fatigosa lluita contra el temps, contra els rols socials, contra models imposats, contra la no acceptaci\u00f3 del que som, una dura lluita que pren, en el cos femen\u00ed, caires \u00e8pics.<\/p>\n<p>Fons i enquadraments i una il\u00b7luminaci\u00f3 sense concessions, sense edulcorants, eines al servei d\u2019un projecte, d\u2019una posada en escena que cavalca entre el retrat i la cr\u00f2nica, entre la tendresa de la contemplaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia de l\u2019an\u00e0lisi, entre la mirada desinteressada i el bistur\u00ed del cirurgi\u00e0, doble perspectiva que reflecteix la visi\u00f3 de l\u2019autor, probablement nascuda de la seva genealogia escindida, dividida entre dos universos creatius, l\u2019art i el periodisme.<\/p>\n<p>Tot i que \u00e9s cert que la fotografia significa sempre la mirada de l\u2019autor, tamb\u00e9 ho \u00e9s que mai pot deixar de significar el seu objecte, un cos, una mirada, que es resisteix a la for\u00e7a modeladora del subjecte, que pugna amb ell per imposar la pr\u00f2pia narraci\u00f3 de si mateix, que des de la seva voluntat de \u00e9sser, conquerir\u00e0, invariablement, un espai propi m\u00e9s enll\u00e0 de la mirada de l\u2019altre. Un espai imprevist emergeix de la trobada, una realitat nova que mostra, tant la veritat del subjecte com la de l\u2019objecte, com un territori d\u2019all\u00f2 real emancipat de tota voluntat, independent i aut\u00f2nom, que supura a trav\u00e9s de la c\u00e0mera i que nom\u00e9s es desvela des de l\u2019 univers conceptual de l\u2019espectador.<\/p>\n<p>Aquestes fotografies que observem nom\u00e9s poden ser el producte d\u2019un comprom\u00eds, d\u2019un espai d\u2019intimitat, invisible a la c\u00e0mera, en el que la mirada del fot\u00f2graf, una mirada masculina, negocia, pacta, vol anar a trobar una mirada diferenciada, una mirada femenina, que sap i vol recon\u00e8ixer en els ulls que miren una veritat \u00e8tica inescrutable, un jo que ens interpel\u00b7la i ens demanda cura, afecte, reconeixement de la singularitat d\u2019una vida, de cada vida. I \u00e9s en aquest di\u00e0leg que es configura l\u2019espai necessari perqu\u00e8 aquests cossos narrin en llibertat la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia de si mateixos, que juguin i experimentin amb aquest desconegut, descobert a l\u2019altre costat del mirall, que som nosaltres mateixos, i que els seus cossos sorgeixin no com a estereotipat objecte mascul\u00ed de contemplaci\u00f3, sin\u00f3 com a narraci\u00f3 que significa al mateix temps un \u00e9sser i un estar en el m\u00f3n.<\/p>\n<div class=\"wp-caption alignleft\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/manelsanz.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/web_donesfortes2.jpg\" alt=\"Dones Fortes_ Miren\" width=\"613\" height=\"613\" \/><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\">Dones Fortes_ Miren<\/p>\n<\/div>\n<p>El cos ens parla sempre des de la seva perif\u00e8ria sensible, diu qui som i desplega al seu davant la seva pr\u00f2pia narraci\u00f3, no en va el cos emana com una font d\u2019identitat primera, \u00e9s mitjan\u00e7ant el cos que ens coneixem i reconeixem i al mateix temps som reconeguts, \u00e9s mitjan\u00e7ant el cos que diem qui som, ell ens disposa davant del m\u00f3n, ell diu el seu sexe, el color de la nostra pell, la nostra edat. Es per la forma com nosaltres posem el nostre cos en escena que els altres saben de nosaltres, \u00e9s a trav\u00e9s del cos que ens individuem, que ens presentem com a diferents davant del m\u00f3n, abans que res som cos, jo conscient i cos es fonen en una realitat indissociable que opera com un text, com un signe que significa el que som, com una narraci\u00f3 que ens explica i detalla, un text, que malgrat tot se\u2019ns oculta a nosaltres mateixos, de la mateixa manera que se\u2019ns amaga aquella part del que som que nom\u00e9s els altres coneixen i que nom\u00e9s davant el mirall reconeixem. D\u2019aqu\u00ed ve la curiositat i perplexitat enfront la nostra pr\u00f2pia visi\u00f3, d\u2019aqu\u00ed en sorgeix la dificultat d\u2019habitar el nostre propi cos davant la c\u00e0mera, dificultat que no ha impedit a aquestes dones desplegar, davant la pres\u00e8ncia continguda del fot\u00f2graf, trasmudat en testimoni, en notari d\u2019un prodigi, tota la multiplicitat de matisos, de registres, dels quals elles, dones, m\u00e9s que ning\u00fa s\u00f3n portadores, des de la seva privilegiada relaci\u00f3 amb el cos. Per la seva proximitat a la natura, per la seva capacitat de donar vida per ser un altre i parlar des del cos a l\u2019altre, per la seva capacitat de relaci\u00f3, perqu\u00e8 ancestralment s\u2019han ocupat de tenir cura dels nostres cossos, de sanar-los i amortallar-los, pel silenci hist\u00f2ric que han sofert i que ha fet que la seva veu es canalitzi a trav\u00e9s del cos, de les emocions, d\u2019un univers sensorial ric i complex.<br \/>\nDes d\u2019aquest univers conceptual, des d\u2019aquest fet d\u2019estar en el m\u00f3n, des d\u2019aquest ordre simb\u00f2lic que els pertany, i des de la sensibilitat de l\u2019autor per captar-lo, aquestes dones fan parlar els seus cossos, que diuen tendresa, que diuen amor, que diuen sensualitat, per\u00f2 que tamb\u00e9 parlen de temor, de frustraci\u00f3, de dolor, de cossos que es recullen sobre s\u00ed mateixos, que es mostren en tota la seva indig\u00e8ncia, insegurs, vulnerables, cossos d\u00e8bils que parlen, per\u00f2, d\u2019una for\u00e7a infinita, de perseveran\u00e7a, de capacitat de lluita, d\u2019orgull i del valor de lluitar per la vida, contra els seus monstres. Cossos que ens parlen del pas del temps, de les empremtes irremissibles del passat, de les que son amb el seu pesar o de les que varen ser el seu voler desig, del present, d\u2019un present fuga\u00e7 i ef\u00edmer que projecta il\u00b7lusi\u00f3 i temor vers el futur, cossos que parlen de si mateixos i aix\u00ed parlen de tots, cossos que a l\u2019obrir-se en la seva intimitat estan assolint el nucli central d\u2019all\u00f2 universal, d\u2019all\u00f2 \u00edntim que tots podem recon\u00e8ixer com apropi i que ens convida a obrir-nos a l\u2019altre i a la seva difer\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Podem contemplar aquestes imatges en tot el que tenen de simulacre, de c\u00f2pia de la realitat, de construcci\u00f3 formal, de llums i ombres, de masses i textures, per\u00f2 al meu entendre, si a alguna cosa ens estan convidant, \u00e9s a acostar-nos a elles en la recerca de la seva realitat referent, de la seva condici\u00f3 d\u2019empremta, d\u2019al\u00e8 de vida, de pell, d\u2019afecte, d\u2019emoci\u00f3, que han quedat condensades, recollides, en les mirades d\u2019aquests cossos, d\u2019aquestes dones que ens recorden una vegada m\u00e9s que la vida brolla en la m\u00e9s inh\u00f2spita de les naturaleses, inclosa la del simulacre, la de la c\u00f2pia. Potser, nom\u00e9s per aix\u00f2, hi ha dones en aquest conjunt d\u2019imatges, perqu\u00e8 elles s\u00f3n portadores de vida, perqu\u00e8 elles simbolitzen m\u00e9s que ning\u00fa aquesta connexi\u00f3 amb la naturalesa \u00edntima de la vida, que saben tenir cura i mimar i que el fot\u00f2graf, Manel Sanz , cerca i troba, reconfortat, en la seva proximitat.<\/p>\n<p>Javier Garc\u00eda<\/p>\n<div id=\"attachment_1161\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-1161\" class=\"size-large wp-image-1161\" src=\"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-724x1024.jpg\" alt=\"Dones fortes\" width=\"600\" height=\"849\" srcset=\"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-724x1024.jpg 724w, https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-212x300.jpg 212w, https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-768x1086.jpg 768w, https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-1086x1536.jpg 1086w, https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-1448x2048.jpg 1448w, https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/donesfortes-manelsanz-scaled.jpg 1810w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-1161\" class=\"wp-caption-text\">exposici\u00f3 de fotografia #Donesfortes manelsanz.cat<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[zilla_social] M&#8217;entrevista BTVnoticies per explicar l&#8217;exposici\u00f3 de fotografies de dones fortes a @quei15bcn . Febrer 2018 #donesfortes Dones davant del mirall, una mirada entre el simulacre i la vida Una fotografia \u00e9s sempre un retall en el temps i en l\u2019espai, una operaci\u00f3 sobre la realitat d\u2019on arrenquem els objectes del natural fluir del temps [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":307,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,24],"tags":[34,42,44,51],"class_list":["post-1158","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-fortes","category-retrats","tag-btv","tag-dones","tag-dones-fortes","tag-fotografia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1158","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1158"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1158\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/307"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1158"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1158"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/wordtest.puravariedad.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1158"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}